Crònica d'un Divendres 13 en que, més que mai, SI QUE ES POT!!!!!!

El Divendres 13 de Desembre de 2013 va ser un dia difícil i caòtic...
 
Primer.., el desallotjament del #blocsalt.
 
18 furgons dels Mossos d'Esquadra per fotre fora 15 famílies, sense que tinguin garantida una sortida a la seva solució habitacional, i amb un clar perill d'exclusió social.
 
I nosaltres, concentrats en suport a les famílies, mentres un Mosso "armat" amb una videocàmera i amb un posat xulesc darrera un somriure cínic, ens grabava no fos cas que féssim alguna malifeta (com si la seva acció no fos violència contra el Dret a l'Hbitatge).
 
Al final, famílies fora i a tapiar un edifici propietat de la ciutadania (quina bestiesa!).
Però no s'havia acabat...
 
A la tarda, i amb premeditació i mala baba, els Mossos detenen a la Marta Afuera Pons per una denúncia entrada el 8 de Desembre i per la qual no era necessari fer cap detenció.
Suposo que volíen acabar amb la "mosca collonera" de la PAH Girona, i preteníen acabar amb el símbol del #blocsalt i amb el cap visible d'un grup humà lluitador i solidari.
 
Doncs be...
 
A les 20h érem més de 80 persones davant la Comissaría dels Mossos a Vista Alegre, esperant la sortida de la Marta amb crits de "SI QUE ES POT!!!!" i "Marta Llibertat!".
 
I llavors va aparèixer discretament per la porta lateral, com no volent fer gaire fressa...
Però era inevitable.
 
La multitut concentrada va còrrer cap a la Marta, i la va envoltar amb una abraçada d'alegría, amor, i admiració.
 
Admiració guanyada per la dignitat mostrada en la lluita... 
Amor merescut per la solidaritat mostrada en la lluita... 
I alegría per la llibertat d'algú tant estimada i digne.
 
I sabeu què?
 
Estic segur que, dels Mossos d'Esquadra que ens vàrem creuar ahir (el primer, el de la videocàmera), no haguéssin tingut ni 10 persones esperant-los a la porta de la Comissaría (els que "suposadament" van colpejar el del Raval, varen tenir com a molt 25 cobards tapats amb passamuntanyes).
 
Perquè , en un món a on ens messuréssim per la gent que ens dona suport en temps difícils, aquests Mossos i alguns representants públics viuríen en solitud episodis com el que li va tocar patir a la nostra estimada Marta.
 
Perquè no son tant dignes...
No son tant solidaris...
No son del poble, sino que actúen en contra seu.
 
I mentres uns deteníen per ordres dels Mercats, els altres escoltaven el tapiat d'una propietat pública.
 
Doncs jo els dic als uns i als altres que no oblidem...
Que potser no pagaran pel que han fet.., però la seva consciència és prou pena.
 
I que han llençat part de la seva dignitat ciutadana per a no res.
Perquè cada cop que passi per davant del #blocsalt  recordaré el viscut i el que significa, i reompliré els meus dipòsits d'energía per seguir lluitant.
I cada cop que ens trobem amb la PAH Girona, inundarem d'abraçades i de força els moments viscuts, i ens mirarem amb convenciment que seguirem junts i juntes en els que ens queden per viure.
 
Així doncs, han tapiat un munt de rajoles al C/Doctor Castany 91-93...
 
Però la seva ànima segueix intacte.
 
Una ànima de PODER POPULAR!!!!
Una ànima d'esforç comunitari!!!
Una ànima que crida SI QUE ES POT!!!!
 
La lluita continua...



Xavier Villarreal