Ahir al Ple es van enfrontar dos maneres d'entendre-ho tot.
Per una banda, i assentat a la banda "representativa", l'Alcalde.
Per l'altre, i assentada amb el poble assistent, la Marta Afuera en representació de la PAH.
Per una banda recordaven el procediment a seguir per poder parlar al Ple.
Per l'altre s'exigia poder parlar perquè la situació límit així ho demanava.
Per una banda es diu que es fa el que es pot, amb la lentitut burocràtica que això suposa.
Per l'altre es diu que no es fa prou, que els desnonaments no s'aturen, i que s'ha d'actuar ja declarant l'emergència habitacional.
Per una banda institucionalització...
Per l'altre RAUXA!!!!
I ahir va guanyar la Rauxa, ja que va entrar acompanyada d'arguments, discurs, coneixement, i PODER POPULAR.
La PAH ha teixit el seu discurs d'experiències, vivències, i molt de carrer.
I els altres ho han fet a despatxos aclimatats a 20graus, a on no hi neva ni hi plou...
Ahir la PAH va demostrar que les coses no estan canviant, sino que ja ho han fet.
I si els altres no ho entenen, acabaran a la panxa d'un Bou a on si hi neva i també hi plou.
La PAH va demostrar que el canvi ja és aquí... I que és IMPARABLE!!!
Benvinguts als nous temps...
SI QUE ES POT!!!!!
Xavier Villarreal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada