dijous, 20 de setembre de 2012

Redactat de la intervenció de Martí Carreras al Ple Municipal del 13.9.2012, en nom de la MESA D'ENTITATS PER LA PARTICIPACIÓ

                                         Martí Carreras, de camí al feristol


Som conscients que les paraules que avui dic en nom de tots els ciutadans i entitats que represento, difícilment transcendiran els cinc minuts que duri la meva exposició... siguin conscients que el que avui votin vostès, ho recordarem la resta de les nostres vides!" 

Aviat, les úniques notícies que sentirem de  l’AVE seran les diferents inauguracions  de “finalització” de cada fase, i les de les “grans oportunitats i possibilitats” que el seu funcionament portarà a la ciutat.
Es magnificarà el final i el resultat d’unes obres de quatre anys i mig i s’obviarà  el què hem  passat durant aquests mesos.
Els veïns que més han patit les obres hem estat silenciats , menystinguts i el que encara és més greu,  desinformats.  Sobretot pel Ministeri de Foment i les empreses constructores , però també, en part, per la incapacitat  d’aquest consistori de fer prevaldre  “el be ciutadà” per sobre del suposat “be comú”.

Amb la finalització d’una part del projecte (el que més interessava al ministeri)  i a punt de començar la segona fase (segurament la més necessària i demanada per la ciutat) volem que no es repeteixin errors. (I els asseguro que n’hi van haver!!)
Sóc del barri de Sant Narcís (sé de què parlo) , durant els quatre anys que hem patit les obres de l’AVE, Adif ha fet i desfet al seu gust, ha estalviat tantes  indemnitzacions que ha pogut (totes) i no ha complert cap dels calendaris d’entrega.
A hores d’ara,  les obres, el com es faran, les afectacions, les màquines que utilitzaran, com es minimitzaran les molèsties, com es garantiran els drets dels veïns... saber res del que encara ens ha de venir a sobre,  continua  sent un esforç de massa confiança.

Alguns de vostès pensen que amb aquesta consulta donarem “excuses” de desunió  a Madrid per no complir el compromís que varen prendre amb la ciutat.
No ens hem buscat  aquesta feinada per donar excuses a ningú. En tot cas, als qui segur que beneficiarà fer el procés informatiu i la consulta  és als Gironins.
Ens la varen escatimar fa dotze anys i ara potser convindria escoltar-nos els uns als altres.
Les condicions han canviat, les prioritats de la ciutat, les relacions amb qui paga i qui construeix... (ara ja coneixem com treballen els d’Adif i com ens “estimen” els de Foment).
I tinguin ben clar, sigui quin sigui el resultat –d’avui o de la consukta- , que el responsable de la decisió serà sempre el Ministeri (com així ho volen deixar palès vostès mateixos esperant uns pressupostos que saben condicionats!)

Sabem la por que els fa que "si no se'ls gasten aquí" se'ls gastin en un altre banda... com si aquesta fos condició suficient per anar usant uns diners (que són de tots nosaltres) per allò que en aquests moments  i en qualsevol lloc de l'Estat no és una prioritat de la gent...
No es preocupin, confiïn, a cada “altra banda”  hi haurà ciutadans com nosaltres  amb els mateixos criteris i arguments que els nostres!.
Potser el que cal és que algú faci el primer pas.

Si ens diuen que no es poden "barrejar caixes" ni “pressupostos tancats” i que el que és pressupost d'un ministeri no es pot destinar a un altre... en aquest cas tenim dues respostes:
La primera és que, curiosament no ens apliquen   la mateixa lògica quan es tracta de rescatar els bancs (veritables culpables de la crisi) ; per salvar-los de la seva mala gestió, no han dubtat  a treure  els diners de les nostres butxaques, de retallar-nos serveis i drets fonamentals com la sanitat, educació, treball i llar.
I, la segona, és que, abans, podrien acabar obres tant o més necessàries, com ho és la NII i de responsabilitat del mateix Ministeri.


Parlen de saber mirar molt més enllà del present immediat, per imaginar i projectar la Girona del futur que tots volem... i és per això que els proposem fer-ho sense haver d'estar permanentment segrestats per decisions preses al passat!

En el marc de la darrera Audiència Pública més d’un dels presents ja els va fer saber que per mirar al futur ens cal assegurar un present als nostres fills, avis i famílies.

Ens incomoda sentir-los dir tan sovint que el motor que ens ha de treure de la crisi és el turisme i els serveis,  i que aquesta raó justifiqui  l’encaparrament a fer la despesa en aquesta obra. El turisme pot, o no,  ser-hi. Els que segur que hi serem -i som els primers interessats a sortir del pou-  som tots i cadascun dels Gironins.

Ens deia un veí de Mas Ramada que l’hi sembla una bestiesa invertir els 500 milions  per reduir el temps d’anar a Barcelona o a Paris i que, en canvi,  per anar d’un barri a un altre en transport públic continuem trigant més d’una hora.
De veritat volen que la imatge de Girona siguin els candaus amb els que ens tanquen els contenidors?
Quan el Ministeri torni a incomplir el pacte i ens deixi el Parc Central empantanegat serà la imatge de la Girona que volem?
Els cinc o sis anys que poden durar aquestes obres (en el suposat cas que es facin) estan segurs que els podrem resistir sense perdre-hi cohesió social i unitat en el projecte de ciutat?

A Girona no estàvem acostumats a veïns remenant els contenidors, a retallades d’inversions (en personal) a educació, sanitat i serveis socials. I no ens volem acostumar a la retallada de subvencions a entitats prestadores de serveis ni a la de les  prestacions dels nostres joves i aturats... no mentre l’excusa de la crisi econòmica ens la rebati cada dia una inversió milionària al bell mig de la ciutat.


Per a totes les entitats que sotasignem la moció,  el més important és el procés informatiu que ens doni respostes  i ,sobretot, la consulta que ens torni la dignitat de voler participar, de voler prendre decisions, de ser escoltats... 

Al capdavall, si tot el projecte és tant meravellós que el fa més important -fins i tot  que la situació personal, laboral, social actual de molts de nosaltres- ara els volem donar la oportunitat d’explicar-ho, de donar tots els detalls, de convèncer-nos fins als més crítics...
I al final, si uns i altres hem fet bé la nostra feina, donar la oportunitat als ciutadans de decidir lliurement amb consciència si cal continuar o no el soterrament.

En cap cas demanem que s’oblidi el projecte, només qüestionem la necessitat i la urgència de fer-lo ara.
Els nostres  representants, en aquests moments de crisi creixent, han de voler aturar unes obres per la dignitat dels nostres veïns.. i així mateix, en el moment que les condicions econòmiques del país millorin, sabem que seran capaços de  liderar  el  tornar a demanar el soterrament si continuem pensant que és la milor solució.

Insistim: no proposem el procés i la consulta per aturar res. No estem convençuts del NO.
Entre les 40 entitats hi ha opinions de tota mena, però  en el que estem d'acord és en demanar informació: tant del projecte com de la situació actual de la ciutat...

Volem  el procés informatiu per fer arribar tota la informació a tots els gironins, però també per fer arribar als nostres representants les preocupacions prioritàries d’uns ciutadans que patim dia si dia també les retallades de drets i serveis per una manca de pressupost que amb aquesta imposició inversora ens demostra que potser no és tan crisi com mala gestió!

Gràcies per la seva atenció

Atentament i en nom de totes les entitats sotasignants

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada