Som conscients que les paraules que avui dic en nom de tots els ciutadans i entitats que represento, difícilment transcendiran els cinc minuts que duri la meva exposició... siguin conscients que el que avui votin vostès, ho recordarem la resta de les nostres vides!"
Aviat,
les úniques notícies que sentirem de l’AVE seran les diferents
inauguracions de “finalització” de cada fase, i les de les “grans
oportunitats i possibilitats” que el seu funcionament portarà a la
ciutat.
Es magnificarà el final i el resultat d’unes obres de quatre anys i mig i s’obviarà el què hem passat durant aquests mesos.
Els
veïns que més han patit les obres hem estat silenciats , menystinguts i
el que encara és més greu, desinformats. Sobretot pel Ministeri de
Foment i les empreses constructores , però també, en part, per la
incapacitat d’aquest consistori de fer prevaldre “el be ciutadà” per
sobre del suposat “be comú”.
Amb la finalització d’una
part del projecte (el que més interessava al ministeri) i a punt de
començar la segona fase (segurament la més necessària i demanada per la
ciutat) volem que no es repeteixin errors. (I els asseguro que n’hi van
haver!!)
Sóc del barri de Sant Narcís (sé de què parlo) , durant
els quatre anys que hem patit les obres de l’AVE, Adif ha fet i desfet
al seu gust, ha estalviat tantes indemnitzacions que ha pogut (totes) i
no ha complert cap dels calendaris d’entrega.
A hores d’ara, les
obres, el com es faran, les afectacions, les màquines que utilitzaran,
com es minimitzaran les molèsties, com es garantiran els drets dels
veïns... saber res del que encara ens ha de venir a sobre, continua
sent un esforç de massa confiança.
Alguns de vostès
pensen que amb aquesta consulta donarem “excuses” de desunió a Madrid
per no complir el compromís que varen prendre amb la ciutat.
No
ens hem buscat aquesta feinada per donar excuses a ningú. En tot cas,
als qui segur que beneficiarà fer el procés informatiu i la consulta és
als Gironins.
Ens la varen escatimar fa dotze anys i ara potser convindria escoltar-nos els uns als altres.
Les
condicions han canviat, les prioritats de la ciutat, les relacions amb
qui paga i qui construeix... (ara ja coneixem com treballen els d’Adif i
com ens “estimen” els de Foment).
I tinguin ben clar, sigui quin
sigui el resultat –d’avui o de la consukta- , que el responsable de la
decisió serà sempre el Ministeri (com així ho volen deixar palès vostès
mateixos esperant uns pressupostos que saben condicionats!)
Sabem
la por que els fa que "si no se'ls gasten aquí" se'ls gastin en un
altre banda... com si aquesta fos condició suficient per anar usant uns
diners (que són de tots nosaltres) per allò que en aquests moments i en
qualsevol lloc de l'Estat no és una prioritat de la gent...
No es
preocupin, confiïn, a cada “altra banda” hi haurà ciutadans com
nosaltres amb els mateixos criteris i arguments que els nostres!.
Potser el que cal és que algú faci el primer pas.
Si
ens diuen que no es poden "barrejar caixes" ni “pressupostos tancats” i
que el que és pressupost d'un ministeri no es pot destinar a un
altre... en aquest cas tenim dues respostes:
La primera és que,
curiosament no ens apliquen la mateixa lògica quan es tracta de
rescatar els bancs (veritables culpables de la crisi) ; per salvar-los
de la seva mala gestió, no han dubtat a treure els diners de les
nostres butxaques, de retallar-nos serveis i drets fonamentals com la
sanitat, educació, treball i llar.
I, la segona, és que, abans,
podrien acabar obres tant o més necessàries, com ho és la NII i de
responsabilitat del mateix Ministeri.
Parlen de
saber mirar molt més enllà del present immediat, per imaginar i
projectar la Girona del futur que tots volem... i és per això que els
proposem fer-ho sense haver d'estar permanentment segrestats per
decisions preses al passat!
En el marc de la darrera
Audiència Pública més d’un dels presents ja els va fer saber que per
mirar al futur ens cal assegurar un present als nostres fills, avis i
famílies.
Ens incomoda sentir-los dir tan sovint que el
motor que ens ha de treure de la crisi és el turisme i els serveis, i
que aquesta raó justifiqui l’encaparrament a fer la despesa en aquesta
obra. El turisme pot, o no, ser-hi. Els que segur que hi serem -i som
els primers interessats a sortir del pou- som tots i cadascun dels
Gironins.
Ens deia un veí de Mas Ramada que l’hi sembla
una bestiesa invertir els 500 milions per reduir el temps d’anar a
Barcelona o a Paris i que, en canvi, per anar d’un barri a un altre en
transport públic continuem trigant més d’una hora.
De veritat volen que la imatge de Girona siguin els candaus amb els que ens tanquen els contenidors?
Quan el Ministeri torni a incomplir el pacte i ens deixi el Parc Central empantanegat serà la imatge de la Girona que volem?
Els
cinc o sis anys que poden durar aquestes obres (en el suposat cas que
es facin) estan segurs que els podrem resistir sense perdre-hi cohesió
social i unitat en el projecte de ciutat?
A Girona no
estàvem acostumats a veïns remenant els contenidors, a retallades
d’inversions (en personal) a educació, sanitat i serveis socials. I no
ens volem acostumar a la retallada de subvencions a entitats prestadores
de serveis ni a la de les prestacions dels nostres joves i aturats...
no mentre l’excusa de la crisi econòmica ens la rebati cada dia una
inversió milionària al bell mig de la ciutat.
Per a
totes les entitats que sotasignem la moció, el més important és el
procés informatiu que ens doni respostes i ,sobretot, la consulta que
ens torni la dignitat de voler participar, de voler prendre decisions,
de ser escoltats...
Al capdavall, si tot el projecte és
tant meravellós que el fa més important -fins i tot que la situació
personal, laboral, social actual de molts de nosaltres- ara els volem
donar la oportunitat d’explicar-ho, de donar tots els detalls, de
convèncer-nos fins als més crítics...
I al final, si uns i altres
hem fet bé la nostra feina, donar la oportunitat als ciutadans de
decidir lliurement amb consciència si cal continuar o no el soterrament.
En cap cas demanem que s’oblidi el projecte, només qüestionem la necessitat i la urgència de fer-lo ara.
Els
nostres representants, en aquests moments de crisi creixent, han de
voler aturar unes obres per la dignitat dels nostres veïns.. i així
mateix, en el moment que les condicions econòmiques del país millorin,
sabem que seran capaços de liderar el tornar a demanar el soterrament
si continuem pensant que és la milor solució.
Insistim: no proposem el procés i la consulta per aturar res. No estem convençuts del NO.
Entre
les 40 entitats hi ha opinions de tota mena, però en el que estem
d'acord és en demanar informació: tant del projecte com de la situació
actual de la ciutat...
Volem el procés informatiu per fer
arribar tota la informació a tots els gironins, però també per fer
arribar als nostres representants les preocupacions prioritàries d’uns
ciutadans que patim dia si dia també les retallades de drets i serveis
per una manca de pressupost que amb aquesta imposició inversora ens
demostra que potser no és tan crisi com mala gestió!
Gràcies per la seva atenció
Atentament i en nom de totes les entitats sotasignants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada